Quin efecte té la interacció amb migrants i l’agricultura ecològica en l’educació d’estudiants de Segon d’ESO? Descobreix com CEHDA, en col·laboració amb Farmamundi, ha estimulat la reflexió sobre justícia social i mediambiental amb l’alumnat mitjançant la confecció d’un manifest col·laboratiu, promovent l’empatia i la consciència global.

“Hi ha un proverbi africà que repeteixen els ancians del meu poble: “El meu avi i el teu avi vivien junts a la pell d’una formiga i hi cabien, però vosaltres, que viviu a la pell d’un elefant, no hi cabeu.” Rashid Abubakar

Des de CEHDA (Associació per al Desenvolupament Cultural, Ambiental i Humà), fundada per persones ghaneses i catalanes a Catalunya, treballem per millorar les oportunitats de migrants a la regió i donar suport a iniciatives comunitàries al districte de Sawla, Ghana. Des de 2007, promovem la interculturalitat i la justícia global, impulsant un món més inclusiu i sostenible.

El compromís de CEHDA amb la integració de persones migrades a Catalunya va més enllà de l’acollida i suport legal. Ens dediquem a proporcionar oportunitats significatives a aquelles persones que cerquen una vida millor a la nostra comunitat. A més d’acollir-les i donar suport per a l’obtenció de la seva residència, fem formacions en agricultura ecològica per obrir opcions laborals sostenibles. Part d’aquesta formació es porta a terme en un hort cedit per les Germanetes de l’Assumpció a Vallvidrera, Barcelona.

Paral·lelament, CEHDA realitza activitats pedagògiques en espais educatius i comunitaris, on ens centrem a desmuntar la noció que les persones migrants provenen de països tradicionalment pobres. Posem especial èmfasi en evidenciar com l’espoli de recursos per part del nord global ha contribuït a l’empobriment dels països del sud, forçant moltes persones a migrar contra la seva voluntat. A les aules, convidem migrants amb qui treballem per a què comparteixin les seves experiències, fet que ajuda a crear comprensió i empatia entre l’alumnat.

“Les persones que venen del sud venen de països rics, que han estat empobrits per l’espoli al qual els països del nord els han sotmès. Una de les tasques que desenvolupem és explicar als nens i nenes aquestes connexions, perquè entenguin d’una banda que emigrar és un dret, i de l’altra que moltes persones es veuen empeses a emigrar per la manca de possibilitats i per conflictes als seus llocs d’origen. I que, per tant, empatitzin més i puguin desmuntar estereotips, prejudicis i simplificacions sobre les persones que emigren.” Laura García, coordinadora de CEHDA a Catalunya

Rashid, provinent de Ghana i fundador de CEHDA, comparteix en els espais educatius la seva experiència personal com a migrant i la necessitat de desmitificar la migració a través de l’educació i la conscienciació. Destaca la importància de transmetre la realitat del procés migratori tant aquí com als llocs d’origen. Ressalta la tasca d’acollida, integració i acompanyament, cercant aprofitar el coneixement previ dels migrants, en els seus nous entorns. A més, emfatitza la importància de treballar amb la joventut per canviar la mentalitat respecte a les persones migrades. Sempre ha cregut que convidar migrants que arriben a Catalunya a trobar-se amb el jovent local encoratja el diàleg i l’intercanvi de coneixements entre diferents cultures. Destaca la importància de la comunicació i l’entesa mútua per construir una societat més inclusiva i respectuosa.

“Quan pregunto sobre quina idea tenen sobre Àfrica, la gent només pensa en pobresa i conflicte. El nostre deure és trencar aquest desconeixement per A què ens coneguin i perdin la por, i sàpiguen la realitat. La idea és treballar amb els nens i nenes d’aquí. Quan podem compartir un espai amb elles i ells podem intercanviar coneixements i experiències. Així les noves generacions estan més preparades per viure amb gent de fora.” Rashid Abubakar, fundador de CEHDA

Trencant estereotips i fomentant l’empatia: el projecte “Tàndem Migro-Ambiental”.

És mitjançant aquest tipus de trobades com des de CEHDA treballem amb els i les alumnes de segon d’ESO de l’Institut Doctor Puigvert, a Barcelona, amb qui estem desenvolupant el projecte “Tàndem Migro-Ambiental”. Part d’aquest projecte contempla la realització de sessions formatives centrades en temes com el consum responsable, la sostenibilitat ambiental i la justícia global, on l’alumnat aprèn com els nostres patrons de consum insostenibles afecten el sud global, provocant onades migratòries injustament qualificades d’il·legals. Així mateix, convidem persones migrants referents per a què comparteixin les seves experiències de viatge per rutes freqüentment perilloses, on lamentablement infinitat de vegades han perdut la vida companyes i companys de travessia.

A petició dels propis alumnes, vam organitzar una sortida a l’hort de Vallvidrera, on es van trobar amb el Musa Ceesay, i l’Alagie Dabo, gambians, i l’Ambrose Mochiah, ghanès, migrants en espera de la seva regularització, acollits per CEHDA, que actualment treballen i es formen allà. Aquesta experiència va ampliar el diàleg intercultural, permetent a l’alumnat aprendre en contacte amb la terra i adquirir coneixements sobre la importància del treball agrícola per a la sostenibilitat ambiental i econòmica. Per al Musa, l’Alagie i el Dabo va significar veure valorat el seu coneixement i la seva guia en les tasques agrícoles.

“L’activitat va proporcionar un espai on el Musa, l’Alagie i el Dabo van poder compartir la seva experiència i habilitats hortícoles amb els estudiants, que les van rebre amb gran interès i respecte. Això els va proporcionar una sensació d’autoestima positiva, en constatar que el seu coneixement era reconegut i aprofitat per altres persones. Va ser una experiència gratificant que va enfortir la connexió entre ambdues comunitats i va generar un ambient d’aprenentatge i respecte mutu.” Cesc Mas, coordinador d’inserció sociolaboral de CEHDA

En Musa celebra com el projecte li ha permès interactuar amb els estudiants, compartint experiències i ensenyant-los sobre agricultura. Els ha guiat en les tasques de podar plantes i plantar tomàquets, flors i enciams.

“Així, s’acosten i em pregunten: ‘D’on ets?’ Els responc el meu nom i el meu lloc d’origen. També mostren interès pel treball. D’alguna manera, sóc una mica el seu professor. I això m’agrada. I ells tenen orígens diferents: hi ha joves espanyols, de procedència marroquina, d’Àfrica Occidental, llatins, asiàtics… Tots junts en el mateix institut! Això és una cosa bona.” Musa Ceesa

Per en Musa, aquesta experiència és fonamental en la lluita contra el racisme i per fomentar la comprensió global entre les generacions més joves. Destaca com els i les joves valoren el que aprenen d’ell, reconeixent-lo com a part de la comunitat. Sentir-se inclòs i apreciat dins d’aquesta dinàmica li ha proporcionat una gran gratificació, donant-li forces en la llarga espera de la seva regularització a Espanya.

Construint ponts entre cultures

El projecte també busca fomentar el diàleg entre joves de Catalunya, representats per l’alumnat de l’Institut Puigvert, i joves de Ghana i d’El Salvador, establint una connexió entre els diversos projectes i activitats que es duen a terme en aquests llocs. A través d’iniciatives protagonitzades per joves de Ghana i d’El Salvador centrades en la sostenibilitat ambiental i econòmica, es pretén trencar el cicle de migracions forçades. Aquest intercanvi no només promou la comprensió i la solidaritat entre cultures, sinó que també reforça el compromís de la joventut amb la construcció d’un món més just i sostenible.

Diego Arévalo, un salvadorenc migrat a Catalunya i tècnic de Farmamundi, va dinamitzar una sessió amb els nois i noies de l’Institut. Va centrar la seva intervenció en la presentació d’un vídeo sobre iniciatives relacionades amb la sobirania alimentària i la justícia ambiental a El Salvador, realitzat per l’organització Plataforma Global El Salvador. Abans de passar el vídeo, va contextualitzar la situació al seu país, destacant les causes de les migracions, com la guerra civil, la violència generada per les bandes, la corrupció i la repressió estatal. Va ressaltar la importància de sensibilitzar els joves sobre aquestes realitats per contrarestar discursos xenòfobs i racistes.

“M’interessa que l’alumnat conegui també les iniciatives que s’estan duent a terme per evitar l’emigració i oferir una altra oportunitat de vida a El Salvador. Hi ha organitzacions que estan fent una feina increïble amb formacions en agricultura ecològica. Això és revolucionari: aprendre a cultivar els teus propis aliments, sense dependre tant del sistema econòmic tradicional, sense haver de treballar tantes hores per comprar menjar. La sobirania alimentària és clau allà. A més, aquestes iniciatives promouen la comunitat, la solidaritat i et fan més independent pel que fa al que consumeixes. És un fet molt important per al país.” Diego Arévalo, tècnic de Farmamundi

Per establir aquest diàleg trilateral entre els joves de Catalunya, Ghana i El Salvador, es va decidir crear vídeos que es compartirien entre les diferents comunitats. En aquest sentit, el vídeo produït a Catalunya tindria l’objectiu de reflectir tot el que els joves han après i experimentat després de la seva interacció amb persones migrants i el treball a l’hort. No obstant això, ens enfrontàvem a un repte: com podíem assegurar que aquest vídeo fos participatiu i capturés de manera significativa les veus de les més de 120 alumnes de 2n d’ESO?

El poder de la imatge i el Manifest Migro-Ambiental

Com a resposta, es va plantejar la creació d’un manifest que abordés les seves preocupacions i desitjos per un món més just i sostenible, destacant l’empatia cap a les persones migrades i rebutjant el racisme i la falta de solidaritat. Aquest document havia de transmetre l’expressió de les seves aspiracions per un món sense barreres, basat en la llibertat, el respecte i l’empatia.

Per a l’elaboració del manifest, vam dissenyar una metodologia participativa basada en la fotografia. Utilitzàvem la imatge com a mediadora amb poder per desvelar pensaments, associacions i punts de vista diversos, oferint un reflex metafòric dels sentiments, pensaments i desitjos que experimenten en la vida real. Cada estudiant va seleccionar una imatge d’un conjunt de fotografies, relacionant-la amb els conceptes de migracions forçades, consum responsable i sostenibilitat ambiental. A continuació, els vam demanar que reflectissin els seus pensaments o emocions mitjançant paraules o frases.

Després de la reflexió individual, els alumnes van compartir les seves eleccions i reflexions amb el grup. Es van expressar tant sentiments de tristesa per la pobresa i la injustícia, com d’esperança i solidaritat, subratllant la importància de cuidar el medi ambient i donar suport a les persones que més ho necessiten.

“El llenguatge visual ens permet explorar una varietat de sentiments i perspectives, oferint una representació simbòlica de conceptes abstractes, en aquest cas, els de migracions forçades, consum responsable i sostenibilitat. El jovent va poder així traduir aquestes idees a paraules, capturant autènticament la seva opinió i compromís amb canvis socials positius i urgents.” Daniel Fernández, tècnic de Farmamundi i facilitador del procés de creació del manifest

Totes aquestes contribucions es van integrar i sintetitzar per crear un manifest que fes ressò de les veus i perspectives dels estudiants, permetent la creació d’un document commovedor que capturava la veu única i significativa de tot l’alumnat, representant així el seu compromís amb un canvi positiu a la societat: el Manifest Migro-Ambiental.

Després d’elaborar el Manifest, vam fer un pas més en filmar la seva representació amb la participació de vint estudiants que es van oferir voluntàriament, i vam anar a filmar a l’hort. Ens enfrontàvem a una gran responsabilitat: crear un vídeo atractiu amb el qual es sentissin identificats els protagonistes i tots els seus companys i companyes.

La presentació del Manifest i els seus impactes: Reflexions i aprenentatges

El moment crucial va arribar el 10 d’abril, quan vam presentar el vídeo a l’Institut davant de tot el grup de 2n d’ESO. Van arribar a la biblioteca vibrant d’emoció i curiositat, saludant amb entusiasme al Rashid, a qui recordaven de les visites a les aules. La projecció del vídeo va començar entre rialles i comentaris en reconèixer-se en ell. El Manifest Migro-Ambiental, al ritme de beatbox, va cobrar vida amb la participació dels estudiants voluntaris i va ser rebut amb una ovació d’aplaudiments.

Posteriorment, vam preguntar a alguns d’ells què els havia semblat: es sentien identificats amb el missatge sorgit del procés d’elaboració del Manifest? s’esperaven aquest resultat? què havien après al llarg de tot el projecte?

La Noa Álvarez va ressaltar l’experiència com una oportunitat única per submergir-se en estils de vida completament diferents al seu i, al mateix temps, durant el procés de confecció i filmació del Manifest, enfortir els vincles amb els seus companys i companyes. Va destacar com aquesta immersió en perspectives diverses no només va ampliar la seva comprensió del món, sinó que també li va permetre col·laborar amb persones de la seva classe que potser no havia tingut l’oportunitat de conèixer tan profundament abans. Per ella, el procés va ser enriquidor, ja que a més va adquirir noves habilitats i coneixements sobre com treballar en equip de manera divertida i efectiva.

“No m’esperava un resultat com el que ha sortit del Manifest. M’ha agradat que siguin les nostres pròpies paraules. No era una cosa que fèieu vosaltres i nosaltres només ho dèiem. És una cosa que sentia tothom. Estàvem tots d’acord. No hi ha res que no penséssim nosaltres. Em va agradar fer-ho també al hort, un lloc on vam treballar amb el Musa i els seus companys, plantant i regant, amb les pales, les carretons i les tisores de podar.” Eric Coll, alumne de 2n d’ESO de l’Institut Dr. Puigvert

D’altra banda, la Carla López va reflexionar sobre el missatge del Manifest i com desafia els prejudicis arrelats sobre les persones migrants, convidant l’audiència a tenir presents les històries individuals i les motivacions darrere de qui busca una vida millor en nous llocs. La seva participació la va dur a reflexionar sobre les injustícies socials i a qüestionar les seves pròpies percepcions, portant-la, segons ella mateixa, a una major empatia i comprensió del món que l’envolta.

Pel que fa als aprenentatges que ha generat aquest procés, els comentaris d’estudiants com la Paula Bustillo i l’ Eliot Rocher revelen una profunda sorpresa i tristesa al descobrir la disparitat en la distribució de recursos globals i l’impacte de les nostres accions al món. Aquest descobriment els va portar a reconèixer la importància d’actuar amb consciència i responsabilitat en les seves decisions diàries, així com a desitjar ferventment que el missatge del Manifest es difongui àmpliament, generant una consciència global sobre les injustícies i motivant les persones a treballar juntes per crear un món més equitatiu i sostenible.

El paper de l’educació en la construcció d’un món més just

Vam tenir l’oportunitat de conversar també amb el Jordi Bou, un dels tutors de 2n d’ESO que va participar en totes les sessions del projecte. Per a ell, ha estat una experiència pedagògica molt enriquidora. Destaca la importància d’aquest tipus d’iniciatives extracurriculars que fomenten l’aprenentatge experiencial i la participació activa dels estudiants.

“El professorat està molt satisfet de com heu plantejat les activitats amb l’alumnat, com heu treballat el tema de les migracions forçades i els problemes mediambientals i socials que els nostres patrons de consum actuals han provocat. Ens ha encantat el treball que heu fet amb l’alumnat també al hort, i com heu aconseguit que expressin amb les seves paraules la seva experiència i el seu punt de vista.” Jordi Bou, tutor de 2on E de l’Institut Doctor Puigvert

EL Jordi reconeix la col·laboració dels alumnes en la construcció del missatge del Manifest i destaca la coordinació i creativitat demostrades en la seva realització, així com el valor educatiu de la metodologia emprada. Com a ferm defensor d’una pedagogia basada en els drets humans i la cultura de la pau, expressa el seu desig de compartir aquests missatges i valors rellevants amb altres estudiants en el futur.

Manifest Migro-Ambiental

Aquest és el nostre crit de veritat,

joves amb una veu que busca equitat.

Contaminació, mort i desigualtat,
el pensament verd guia la nostra voluntat.

Cuidem els boscos, frenem el consum,
per un món en pau, net i més just,

Migrants en perill, clam de llibertat,
no més pobresa ni somnis trencats.

La terra ens crida, el clima demana:
consum responsable, empatia humana.

Fraternitat i justícia per a qui se’n va lluny,
unim els nostres cors per un destí comú.

Solitud, tristesa, malaltia ens envolten,
els migrants arriben, amb cossos en guerra.

Caminant junts, en aquest viatge d’esperança,
els nostres somnis i vides avancen.

Amb compassió obrim els nostres cors,
solidaritat amb qui cerca un nou port.

Això és el que sentim, el que volem tots,
el nostre manifest, la nostra cançó:

Veus joves unides per un canvi positiu,
per un món més humà, més just i més viu.

The post Fomentant la Integració i la Consciència Global: l’Impacte Educatiu del Projecte “Tàndem Migro-Ambiental” a Catalunya i el Manifest Migro-Ambiental appeared first on Cehdaghana.